PALAU DEL MARQUÉS DE SANT JOSEP (SEGLE XVIII)

El Palau va ser totalment restaurat l'any 2000 després de moltes negociacions l´Ajuntament  va poder comprar el Palau a l'ONCE que era l'ultima propietaria de l'edifici. El seu valor arquitectònic i patrimonial es incalculable.

ESGLÈSIA PARROQUIAL DE LA INMACUL·LADA CONCEPCIÓ (1724-48)

Estil neoclàssic-jessuític. Destaquen els frescos dels quatre evangelistes, l'oli de la Santíssima Trinitat (atribuït a Vicente Lòpez), la pica gòtico-renaixentista de pedra calcària, etc.

ERMITA DE LA MARE DE DEU DELS DOLORS

Del segle XVIII, amb les reformes posteriors com les pintures a al valla sobre les escenes del calvari amb un estil romàntic, la lluminositat de les quals és molt inusual. També el seu retaule major.

MICENA

Torralba, lloses i alacraes, i Micena, el que no té pa no berena.

Torralba i Micena foren poblaments dependents del castell de Carbonera que posteriorment s'annexionaren al terme d'Otos.

El lloc de Micena fou despoblat en el període 1450-1527, després del trasllat forçós dels pocs sarraïns que el poblaven. Fou ordenat pels Bellvís, aleshores barons de Bèlgida-Otos. De la parròquia de Bèlgida depenien les esglésies de Beniatjar, Otos, Carrícola i els termes de Torralba i Micena; el rector tenia dret als fruits primicials d'aquests poblats, encara que la renda de les antigues mesquites de Carrícola i d'Otos serien per construir les respectives esglésies, segons un decret de primers d'agost de 1541.

Fins fa mig segle servien de residència temporal per a la població que treballava els bancals de la zona, ja que amb els mitjans de transport de l'època no podien recórrer diàriament els cinc i sis quilòmetres que els separen del poble, respectivament. A més elaboraven allí el vi i batien els cereals. Actualment estan totalment despoblats i en ruïnes, sobretot "Torralba la de dalt", ja que l'anomenada "Torralba la de baix" fou derruïda per a la construcció de la presa de Bellús.

FONT DE BAIX

PARATJE DEL CAMI DEL POU

SERRA DEL BENICADELL