La hidrografia d'aquest municipi valldalbaidí es deu tant a la seua topografia i litologia com al clima mediterrani en el que s'inclou.

Com ja hem vist, es tracta d'un terme allargassat i estret que parteix des de la divisòria d'aigües de la serra del Benicadell i que s'estén fins el riu Albaida, al mig de la comarca. La muntanya és de material calcari, per tant permeable i afectat per la carstificació, resultant una aigua amb molta duresa. L'important desnivell de les seues faldes es veu surcat per nombrosos barrancs de curs intermitent i replet de salts, que solen baixar entre els tossals.

Al peu de l'anticlinal, en la confluència entre el material calcari i les margues del Miocé i Pliocé, es redueixen els pendents i comença un extens glacis. En aquest punt s'encaixen els barrancs i palatinament minven la vigorositat del seu perfil inicial, alhora que incrementen el seu cabal per dues causes: la incorporació d'altres cursos d'aigua i per les nombroses surgències causades pel contrast d'una litologia permeable a una altra que no ho és. Algunes d'estes emanacions l'home les ha transformades en fonts com és el cas de la Font de Baix, la de la Prunera o el mateix Naixement que abasteix el municipi amb l'ajuda d'un pou.

En quant als pous, a partir de a dècada dels 80 se n'han anat perforant al temps que es passava cap a una agricultura de regadiu, primer d'arbres rosacis, destacant els albercoquers, i després de cítrics. S'ha incrementat esta pràctica en episodis de sequera, així es va construir el pou del Sentiu, ja en terme de Bèlgida. L'any 2001 es va constituir una associació de regants per tal de regir l'àmplia xarxa de distribució d'aigua instal·lada per al rec per degoteig, malgrat tot, normalment és molt superior la quantitat d'aigua utilitzada en els regadius a la que realment necessiten els cultius per al seu correcte desenvolupament. El pou que abasteix les necessitats de la població es va construir a principi dels anys 80 del segle XX, però el descens del nivell freàtic així com la insuficiència del seu cabal, obligaren en els darrers anys del segle a perforar-ne un altre de nou al seu costat amb un perímetre i una fondària majors. Cal destacar el notable increment que ha sofert l'ús de l'aigua potable des dels anys 60, sent una causa fonamental la xarxa de distribució a l'interior de cada casa, i també el canvi de vida dels seus habitants, tal i com es mostra en l'increment d'electrodomèstics (llavadores, rentavaixelles) o en la construcció de piscines. Al mateix temps també ha crescut el grau de contaminació de les aigües residuals amb l'aparició d'una enorme gamma de productes químics, amb la finalitat de pal·liar els seus efectes es va construir una depuradora de caràcter local.

Els nombrosos barrancs van confluint en el seu curs baix, primer entre ells o directament al riu Missena i posteriorment aquest en l'Albaida. L'àrea més septentrional del terme fou expropiada a meitat dels anys 90 amb la finalitat de construir una presa a Bellús que laminara el cabal que transcorre per l'Estret de les Aigües en episodis de pluges torrencials i així mitigar les inundacions de la Ribera i les seues nefastes conseqüències.

Els recursos hídrics han sigut intensament aprofitats al llarg del temps tant per al consum humà com per a l'agropecuari amb gran dosi d'enginy. Nombrosos assuts, alguns d'ells provists de sénies, retenien l'escassa aigua estival dels barrancs, especialment dels de la Mata i de Beniatjar, així com en Missena i Torralba, per tal de poder regar les poques hortes situades a les terrasses al·luvials de menor altitud al llarg del curs fluvial.

Hi havia destacables xarxes de distribució tant als dos llocs citats en últim terme com a l'interior del municipi. Ací es repartia el cabal sobrant de les fonts públiques entre els horts de diverses cases pudents.

Encara continua en ús el reformat sistema que parteix de la Font de Baix -en terme de Bèlgida- i que rega una sèrie d'hortes al llarg d'un quilòmetre, totes elles en domini otosí. A una escala de detall, hi ha camps amb emanacions d'aigua on es construïen petits assuts o bassetes per al consum propi. En ocasions també eren utilitzades com a abeuradors per al ramat.

Els cursos fluvials en nombrosos trams serveixen de fita administrativa sobre la qual discorre un aigua, el control de la qual ha sigut causa de disputa en moltes ocasions.