Podem concloure aquest repàs simbòlic amb la referència global a la mateixa porta, l'entrada al temple, però simbòlicament també l'entrada al Cel, tant per les referències marcades en els relleus ara explicats, com també per la seua funcionalitat comunal de lloc d'oració, de casa de Déu, immediata a la col·lectivitat parroquial, i que, a més, es troba sota l'advocació de la Immaculada Concepció, una mena d'edén creencial pels cristians otosins. La idea de Maria com a porta celest reforça la seua devoció com ideal moral per assolir la salvació; a través d'ella hom pot accedir a aquella casa de Déu. La porta del Cel esdevé la mateixa Maria, acumuladora de virtuts, com ara la virginitat protegida i posteriorment fruitadora, el resum de les representacions simbòliques otosines. Unes representacions tòpicament marianes que es troben recollides arreu de la nostra geografia en referència a les advocacions locals, però que a Otos recullen de manera més específica els que remeten directament a aqueixa vessant de la puresa fructificadora que senyala la Concepció Puríssima.

Per tal de ressaltar la visibilitat dels motius marians esculpits, l'any 1996, en vespres de la cantada de missa de l'otosí Benjamín Fayos i Olivares, els símbols foren pintats amb esmalt sintètic per Tino Pla i per Simon Quilis amb una gamma de colors formada pel blanc, verd, gris i negre, d'una forma semblant a l'aspecte que presenta la porta d'accés a la capella del convent franciscà del Sant Esperit de Gilet (el Camp de Morvedre). No obstant això, l'atac dels agents atmosfèrics, especialment els impactes de la pluja i del sol, així com l'acció humana, a través especialment dels coets de l'extinta cordà, que s'ha vingut celebrant en el present carrer fins l'edició de les festes patronals de l'any 2003, han provocat una degradació de la coberta pintada, de forma que, actualment, presenta signes d'oxidació.

L'interés cert de la porta i la poc encertada protecció dels elements petris del conjunt, tapats en la seua major part, especialment els elements verticals, amb algeps i pintura, aconsellen la seua més immediata restauració, en bé de la seua conservació.