• Imagen
2. La porta

La porta, de fusta noble, va ser instal·lada a l'entrada de l'església en el moment de la seua construcció, probablement durant la dècada de 1720, quan foren elevats els murs. Posteriorment, entre 1770-1780, una vegada finalitzada l'obra arquitectònica del novell temple, la parròquia va viure una època de gran esplendor, moment que va ser aprofitat per ornamentar-la amb una sèrie de béns mobles com ara el retaule major, d'estil rococó, sufragat pel Marqués de Sant Josep, o la custòdia d'argent. Durant aquesta època, la porta principal va ser revestida amb una cobertura metàl·lica de per tal d'aconseguir una major protecció front els agents atmosfèrics i, a un temps, per tal de provar d'embellir-la amb una obra meritòria que recull encara un seguit de mostres iconogràfiques ben interessants, que acomplirien una funció catequètica pel que fa al veïnat, atés que mostraria, a una població escassament formada i gairebé analfabeta, les virtuts simbòliques de la patrona i també una exaltació del poder eclesial en un context de força religiositat i de creixement econòmic i demogràfic per al poble d'Otos. En aquest sentit cal fer menció del treball realitzat per l'ecònom mossén Joaquín Martí Clar (1778-1783) i, especialment, l'obra pastoral del pàrroc mossén Rafael Cavaller (1783-1817), sacerdot d'una gran talla humanista i culta dins el context de la Il·lustració.

La porta d'accés al temple (3,55 m. x 2,52 m.) està formada per dues fulles, les quals presenten una simetria en quant a l'estructuració i la ubicació física d'un gran nombre d'al·legories marianes que s'han esculpit en relleu sobre la coberta metàl·lica. Cadascuna de les fulles es troba envoltada per una orla amb motius vegetals i amb una flor (una rosa) en el centre de cadascun dels trams de l'ornat, excepte a la banda inferior, que està exempta de decoració en estar oculta rere el portal de pedra i al tenir també una peça de fusta transversal i inclinada que té com a funció l'expulsió al carrer l'aigua que regalla per les fulles durant els episodis de pluja. La gran porta presenta un portó d'entrada de menors dimensions a cadascuna de les seues fulles, amb el corresponent pom i el pany ara en desús, panys que estan envoltats per un motiu metàl·lic, no simbòlic, instal·lat amb finalitat decorativa i de reforçament en cas d'intent d'agressió.

Els diferents símbols marians que podem trobar-hi, estan distribuïts a dos nivells generals d'alçària, tot i aprofitant elegantment l'existència dels portons, que es troben separats de la part representativa superior amb la mateixa franja vegetal que inclou una rosa, una franja que separa els elements simbòlics constitutius tot i figurant una creu.

Així doncs, trobarem tres nivells diferents d'altura per la successió de representacions simbòliques. Un fet ben interessant és l'intent d'assolir una certa igualtat visual a través d'una correcció en perspectiva dels elements existents de cara al públic observador: les figures superiors es troben engrandides per tal d'evitar la distorsió que produeix l'allunyament, tot i que és escàs, del relleu.

De dalt a baix i d'esquerra a dreta trobem les següents representacions:



Cos superior: Representació del sol i de la lluna humanitzats.

Cos mitjà: (a la banda superior de cadascun dels portons) Un pou i una font.

Cos inferior: (a la base dels portons) Paisatge natural simbòlic amb edificacions, una casa i una porta, un jardí amb vegetals a la part de l'Evangeli, i un conjunt d'edificis que conformen una població amb una torre destacada i altra en segon terme.

Val a dir que tant el poblat com la casa i el jardí no estan exempts d'un paisatge global envoltador que enriqueix visualment l'espai inferior i el connecta amb el cos mitjà tot i engrandint dos elements vegetals fins a proporcions descomunals també simbòliques: tant la palmera com el xiprer destaquen sobremanera de la resta de possibles vegetals representats, no definibles i proporcionals pel que fa a la representació de la casa, però atribuïbles a determinats vegetals, com són el cedre i l'olivera, relacionats secularment amb el culte i la devoció cap a la figura de Maria, atés que tots aquests elements han estat emprats per tal de simbolitzar al·legòricament la figura de la Mare de Déu, són símbols marians. Així doncs, se'ns presenta un paisatge simbòlic perfectament establert, vil·la i jardí a la part inferior i a la superior una representació celest. Al bell mig, i nyugats a la terra per les al·legories vegetals, trobem dos dels símbols més clàssics de la representació mariana, dos elements aquàtics relacionats amb la puresa i amb regeneració, com són el pou i la font.

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31