Història

En el llibre de Repartiment trobem la primera referència escrita d'Otos. La Baronia d'Otos fou jurisdicció territorial adquirida per Cristòfor del Milà i d'Aragó, segon compte d'Albaida en el 1533. En 1574 es desmenbrà de la Parròquia de Bèlgida a la qual pertanyia i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de València Sant Joan de Ribera va eregir en 1574 la Parròquia d'Otos dedicada a Santa Bàrbera , en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585 en el Padró fet per Sant Joan de Ribera s'assenyalava que hi havia a Otos 50 cases de moriscos i 24 de cristians vells (aprox. 333 hab.). En 1609 amb l'expulsió morisca el poble queda deshabitat i fou repoblat per escriptura otorgada el 17 d'octubre de 1611. El senyoriu d'Otos el tingué el Marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el Palau, començat a construir pel Marqués.

Durant la invasió francesa va tenir un paper destacat el franciscà otosí Francesc Quilis, que va participar en la Batalla del Raboser (27 d'abril de 1812) a Atzeneta on va ser presoner pels francesos i posteriorment afusellat.

En 1815 comença la celebració de les festes patronals en honor a la Puríssima Concepció, als Sants de la Pedra i al Crist de la Fe (qui va fer el seu primer miracle durant la guerra del Francés en 1812).

Durant les guerres Carlines hi van haver uns aldarulls produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, però l'Alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar amb l'ajuda dels veïns que els van fer front amb les armes.

Al segle XX comença una època d'esplendor econòmic fruit de la comercialització del raïm i del repartiment de la propietat de la terra, originant-se una burgesía agraria local. La crisi de la fil·loxera de l'any 10 va marcar l'inici de l'emigració cap a l'Argentina, Barcelona i altres territoris europeus. Els anys següents a la Guerra Civil estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van vore frenades amb la introducció artesanal de la sarga (forrar garrafes de vidre amb vimet) i amb la proliferiració d'industries tèxtils als municipis veïns, especialment Albaida.

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28